"El meu pensament semblarà atrevit a alguns; però els grans, els
indomables pobles, a més grans revessos, a més imminents perills, oposen més
sencera constància, més agosarades resolucions. Gran és la causa, Senyor; i
només tractar-la no pot inspirar grans idees. [...] En la terra i entre els
escarmentats homes va nàixer (el Rei): mai han plogut Reis del cel, i és
propi dels foscos i avorrits tirans, d'aquestes negres i ensangonades aus
rapinyaires, volar a amagar-se entre els marrons núvols, buscant
sacrílegament en el Tron de l' Altíssim els rajos desoladors del despotisme,
que transformen en la seua precària i cenyidíssima autoritat, tota destinada
en el seu establiment i fi a la felicitat general. [...] "Qui és, doncs,
Senyor, entre nosaltres el Rei? El primer dels ciutadans, el pare dels
pobles, el suprem administrador de l' Estat, responsable essencialment a la
Nació de les seues desgràcies i desencerts, i deutor a qualsevol súbdit de la
seguretat, la justícia i la pau. [...] Ho pregunte: representant-nos en la mà
dels destins un pes equilibrat, si en un plateret es posa un home, i en un
altre 25 milions d' ells, cap a quin costat s' inclinarà la balança?"
José Mejía Lequerica, diputat per Santa Fe de
Bogotà a les Corts de Cadis. Diario de Sesiones de Cortes, 29 de desembre de
1810. (Traducció)
"Per tant, havent escoltat el que equànimement m' han informat persones
respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre tot allò que ací es
conté se m' ha exposat en representacions que de diverses parts del regne se
m'han dirigit, en les quals s' expressa la repugnància i disgust amb què així
la Constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els
altres establiments polítics de nou introduïts són mirats en les províncies
els perjudicis i mals que han vingut d'aquests, i s' augmentarien si Jo
autorizara amb el meu consentiment, i jurara aquella Constitució;
conformant-se amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels
meus pobles, i per aquestes justes i fundades, declare del meu reial ànim és
no solament no jurar ni accedir a aquesta Constitució ni a cap decret de les
Corts generals i extraordinàries, [...] declarar aquella constitució i tals
decrets nuls i de cap valor i efecte [...]" A València a 4 de maig de 1814=
Jo el Rei.
Gaceta extraordinaria de Madrid, 12 de maig de
1814. (Traducció)
"Espanyols: Ha arribat, per a nosaltres, el moment [...] d' atendre el
requeriment clamorós dels qui, tot i estimar la pàtria, no hi veuen una altra
salvació que alliberar-la dels professionals de la política, dels homes que,
per una raó o una altra, ens ofereixen un seguit de desgràcies i immoralitats
que van començar l'any 98 i amenacen Espanya amb un pròxim fi tràgic i
deshonrós. [...] Dons bé, ara recaptarem totes les responsabilitats i
gobernarem nosaltres o homes civils que representen la nostra moral i
doctrina. [...] No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa demana i
imposa. [...] Es constituirà a Madrid un Directori inspector militar amb
caràcter provisional, encarregat de mantenir l' ordre públic i d' assegurar
el funcionament normal dels MInisteris i els organismes oficials [...]. Ni
som imperialistes, ni creiem que estiga pendent d' un tossut interès en el
Marroc l' honor de l' exèrcit, [...] buscarem al problema del Marroc una
solució prompta, digna i sensata".
M. Primo de Rivera, Manifest del 13 de setembre
de 1923, en A. FERNÁNDEZ, Documentos de Historia Contemporánea de España,
Madrid, Ed. Actas, 1996, p. 401-403. (Traducció)
Sembla clar que el que va induir el rei Alfons a coquetejar
amb una "solució extraparlamentària" va ser la resurrecció del
parlamentarisme espanyol més que no la seua degeneració. El debat públic
sobre les responsabilitats i la propaganda antialfonsina dels socialistes
[...] no podien deixar de convertir-se en un destorb insuportable per al
monarca. La projectada sessió de les Corts del 2 d' octubre del 1923 per a
ocupar-se de l'informe de la Comissió de Responsabilitats, que se suposava
que anava a incriminar el mateix rei, constituïa per a ell un malson [...]. I
aquesta va ser, presumiblement, el motiu pel qual els pronunciants s'
apoderaren precipitadament dels arxius de la Comissió Picasso el matí següet
del colp[...].
Però la rebel-lió popular a favor de la desitjada dictadura
reial no es produïa i Alfons va haver de cultivar el procediments
anticonstitucionals tradicionals [...]. Un mes més tard, el rei va confessar
a Antonio Maura que estava disposat a donar personalment un colp."
BEN.AMI, Shlomo (1983): La Dictadura de Primo de
Rivera, 1923-1930, Madrid, Planeta, p.29 (Traducció)
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris