Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatòria: Setembre de 2003
Modalitat: LOGSE - Ciències de la Natura i de la Salut - Tecnologia
Exercici: 2r Exercici
Assignatura: Geografia
Obligatorietat: Obligatòria en la via de Ciències Socials i optativa en la d'Humanitats
Durada: 90 minuts
Barem: 2,5 punts per pregunta. Trieu un dels dos exercicis proposats.

Exercici 1

  1. En el document 1 trobem descrites les principals característiques ecològiques de cuatre de les espècies arbòries més corrents d'Espanya: el faig, el pi blanc, l'alzina i la surera. En el document 2 trobem quatre mapes que mostren les quatre àrees de distribució de les dites espècies . Indiqueu cada mapa de distribució a quina espècie de les comentades correspon i explica les raons en que fonamenteu la decisió.
  2. Amb l'ajuda de la informació que apareix en els mapes i en el documet, i fonamentant-te en es teus coneixements, indica les principals diferències litològiques que trobarem entre el sector occidental (Extremadura) i orental (Comunitat Valencana) de la Península Ibèrica.
  3. Basant-te en els mateixos fonaments explica les diferències climàtiques que trobarem entre aquest últim sector i l'àrea de distribució del faig.
  4. Atenent tant als factors que condicionen el clima de la Península Ibérica, a la disposició del relleu i a les característiques de la vegetació existent elabora un INFORME en què expliques per què la façana oriental peninsular és la zona més castigada pels incendis forestals de gran magnitud.

Document 1.

El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i eixigix una gran humitat en l'aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S'adapata tant a sòls calcaris com als silicis.
L'alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a 20 m. les seues fulles de color mat són xicotetes i coracies, és dir, amb una espessa cutícula per evitar l'evaporació per la radiació solar. Té un sistema d'arrels molt potent, per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 200 mm anuals. sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos.
La surera (Quercus suber), del mateix genere que l'alzina, resulta un poc més exigent de humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És menys resisten a les gelades i a la sequera, i necessita d'entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de 14 i 17ºC, i es troba, per tant, en árees amb hiverns relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els ámbits silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids.
El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre especies presentades la menys exigents en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l'espècie arbòria dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1000 m d'altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.

Font: Lázaro de Torres et al. (1997) i Atles Nacional d'Espanya (IGN)

Document 2.

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Font: Atlas nacional de España


Exercici 2

  1. A partir de la gràfica linealmúñtiple de l'evolució de la població de les províncies de Badajoz i d'Alacant (Document 1), dividiu en etapes de distint creixement l'evolució de cada una de les dues províncies i caracteritzeu cada etapa segons el seu tipus de creixement. Assenyaleu les diferències observades en l'evolució de les dues províncies.
  2. A partir dels exemples de Badajoz i Alacant, expliqueu les causes econòmiques i les seues conseqüències demogràfiques de les diferents etapes a Espanya.
  3. Observeu el mapa (Document 2) amb les diferències en els índexs de creixement global de les províncies entre el cens de 1991 i el cens de 2001. Assenyaleu quines diferències s'observen segons s'analitze el creixement recent de la poblaciño de Espanya. Com explicaríeu el fort creixement observat a les províncies de Guadalajara i Almeria?
  4. Elaboreu un INFORME en el qual hareu d'explicar les diferèncoies territorials observades en el creixement recent de la població i la seua relació amb els grans eixos de creixement económic i l'expansió de les árees metropolitanes.

Document 1.

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Font: INE. Censos de Población (1900-1991) y Padrón Municipal (1996 y 2001).

Document 2.

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Font: Elaboración a partir de INE, Censos de Población de 1991 y 2001.

Última modificació d'aquesta pàgina: 24 de febrer de 2004