Comunitat: | Comunitat Valenciana |
Convocatòria: | Juny de 2003 |
Modalitat: | LOGSE - Arts - Humanitats i Ciències Socials |
Exercici: | 2n Exercici |
Assignatura: | Història de l'Art |
Obligatorietat: | Obligatòria en Arts i optativa en Humanitats i Ciències Socials |
Durada: | 90 minuts |
Barem: | L'alumne/a haurà d'elegir l'exercici A, o l'exercici B.
Exercici A: Cada pregunta té una puntuació màxima de 2,5 punts. Exercici B: Puntuació màxima. Pregunta 1 (3 punts). Pregunta 2 (4 punts).Pregunta 3 (3 punts). |
Imatge 1. Partenó, Acròpoli d'Atenes. Segle V a.C.
Imatge 2. Temple de la Maison Carrée, Nimes. Segle I a.C.
Imagte 3. El Panteó d'Adrià. Roma, segle II d. de C.
"...Què ha succeït durant els cinc segles i mig que separen el Partenó del Panteó?" Per a expressar-ho de manera gràfica, que l'arquitectura ha transformat els exteriors en interiors. La filosofia, la religió i la política s'han combinat per a canviar el món i la relació que l'home manté amb ell. El món ha deixat de ser una multitud de fenòmens fragmentaris, l'expressió política dels quals eren les ciutats-estat; s'ha convertit en un cosmos coherent, l'expressió política del qual és l'Imperi. La volta que cobreix aquets cosmos se simbolitza en la volta del Panteó, que té per a Roma la mateixa significació que el Partenó per a l'Hèlade, elevat sobre l'Acròpoli com el delicat adorn d'un mantell."
Mortimer Wheeler: El arte y la arquitectura de Roma, Edicions Destino, Barcelona, 1995, pàg. 13-14
Imatge 1. Rembrandt van Rijn, La ronda de nit. 1642.
Imatge 2. Caravaggio, La conversió de Sant Mateu. 1600.
"És propi d'aquesta escola (la de Caravaggio) il·luminar amb una llum unitària i alta, sense reflexos, com la que hi hauria en una habitació amb una finestra i les parets pintades de negre, amb la qual cosa s'obtenen ombres i llums molt intenses que donen relleu a la pintura, però d'un mode no natural, que no ha sigut realitzat ni pensat per altres segles ni per pintors més antics."
Giulio Mancini, Consideraciones sobre la pintura. Cap al 1628.
"Per tal que no s'ofenguen els drets de la història s'ha de tindre present que és lícit al pintor i a l'escultor embellir i il·lustrar de la millor manera possible les històries, però en cap cas està permès contradir la veritat d'aqueixes i desfigurar o no reconèixer la inveterada tradició de qualsevol fet. Precisament sobre això el decret de sagrat Concili de Trent va ordenar que s'evitaren en les pintures sagrades la falsedat i tots els errors a fi que les imatges devotes no presente res capaç d'escandalitzar les ànimes senzilles. Diu precisament aqueix decret: "de mode que no hi aparega res desordenat, retallat amb mescles o inversions, res profà i res indecent".
Federico Borromeo, Tratado de la pintura sagrada. 1625.
Última modificació d'aquesta pàgina: 26 de febrer de 2003