Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatòria: Setembre de 2002
Modalitat: LOGSE - Totes
Exercici: 1r Exercici
Assignatura: Història
Obligatorietat: Obligatòria
Durada: 90 minuts
Barem:

Redacteu un text sobre un dels temes del programa d'Història a partir de l'anàlisi de les fonts d'informació incloses en la proposta d'examen. Recordeu que la redacció haurà d'integrar els coneixements de l'alumne sobre el tema corresponent i la informació facilitada.
L'alumne haurà de triar una de les dues opcions proposades (A o B).
La valoració de la redacció és sobre 10.

Primera opció (A)

Font 1: Preàmbul i selecció d'articles de la Constitució de 1812. (Traducció)

"En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i legislador suprem de la societat.

Les Corts generals i extraordinàries de la nació espanyola, ben convençudes que, després del més detingut examen i la més madura deliberació, les antigues lleis fonamentals d'aquesta monarquia, acompanyades de les oportunes providències i precaucions, que asseguren de manera estable i permanent el seu compliment, podran omplir degudament el gran objete de promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota la nació, decreten la Constitució política següent per al bon govern i la recta administració de l'Estat.

Títol I

De la Nació espanyola i dels espanyols

Capítol I

De la Nació espanyola

Art. 1 La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols de tots dos hemisferis.

Art. 2 La Nació espanyola és lliure i independent i no pot ser patrimoni de cap família o persona.

Art. 3 La sobirania resideix essencialment en la Nació i, per aquest motiu, pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals."

Font 2: Fragment del decret de Ferran VII signat a València el 4 de maig de 1814.

"Declare que el meu reial ànim és no únicament no jurar ni accedir a aquesta Constitució [de 1812] ni a cap dret de les Corts generals i extraordinàries, i de les ordinàries actualment obertes [...], sinó declarar aquesta Constitució i aquests decrets nuls i sense cap valor ni efecte."


Segona opció (B)

Font 1: Monedes amb l'efígie de Franco fabricades durant la seua etapa de govern.

FALTA DIBUJO

Font 2: Sánchez Recio, Glicerio (1999): "Inmovilismo y adaptación", dins El franquismo. Visiones y balances, Alacant, Unoversitat d'Alacant, pàg. 30-31. (Traducció)

"Cal insistir, en primer lloc, en la contradicció aparent que tanquen els termes inmovilisme i procés, i més encara en aquest apartat en què es considera la llarga trajectòria del règim franquista des de 1939 fins a 1975. En el lent procés d'institucionalització del règim es va mantenir una fidelitat infrangible als poders absoluts assumits pel general Franco, i en cap moment es va abandonar la primacia de l'Estat manifestada en els primers textos programàtics.

A més de la concentració de poders que residia en el general Franco, aquest s'havia atorgat una funció institucional, que algun dels seus ideòlegs més pròxims va qualificar de constituent, i d'aquesta manera, amb la prèvia aprovació per l'aclamció, Franco promulgarà successivament les lleis fonamentals: la de Creació de les Corts ¡, el Fur dels espanyols, la Llei de successió, la dels Principis Fonamentals del moviment i la Llei Orgànica de l'Estat, que assumia i sistematitzaba les anteriors."

Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003