Imatge 1. Picasso. Fàbrica d'Horta d'Ebre. 1909.
Imatge 2. Picasso. Retrat d'Ambroise Vollard. 1910.
Imatge 3. Juan Gris. La guitarra. 1914.
"La poètica del cubisme dimana de la capacitat per a evocar aspectes
intel·lectualitzats de la naturalesa. Geometritza i sistematitza tant
l'extensió com les coses. Tanmateix, no parteix encara de la captació
fonamental i privilegiada d'aqueixa extensió.Guardem-nos d'interpretar el
cubisme en el llenguatge abstracte de 1955. El mateix Braque va precisar una
vegada que les natures mortes li permitien aprofundir en la sensació tàctil
de la profunditat, posar l'objecte a l'abast de la mà. El cubisme reacciona
contra la profunditat visual del Renaixement, però la seua poètica sorgeix,
no d'un sentit vague i líric de l'univers, sinó d'una nova atenció cap els
misteris de l'objecte. La destrucció de l'esquema figuratiu que situa
l'objecte en les seues relacions amb un medi circumdant i amb determinats
usos corrents, és completa; però la negació del valor de l'objecte no es deu
al cubisme."
Francastel, Pierre. Historia de la pintura
francesa. Madrid, 1970.
Imatge 1. Catedral de Chartres. Façana. 1260.
Imatge 2. Catedral d'Amiens. Interior. 1236.
"La volumetria esterior de la catedral gòtica reflecteix la construcció en
esquelet de l'interior -i inclús, de vegades, la seua pròpia estructura- a
través dels arcbotants que van a l'encontre dels estreps i que s'han
considerat com el "sistema de crosses de les voltes nervades". Això fa que,
si bé l'interior gòtic resulta relativament unitari quant a espai, l'exterior
demostra una certa complexitat, ja que en aquest es projecta bona part del
sistema de sustentació de l'edifici... La catedral, espill en què es va
reflectir el món gòtic, simbolitzava en les seues pedres tant els anhels de
l'home davant la vida immediata com aquells altres que els ultrapassaven a
l'àmbit del sublim per satisfacer el seu afany de trascendència."
Sureda, Joan. Historia universal del arte, Tomo
IV. Barcelona, 1985
"La creixent prosperitat de les burgesies, la major facilitat amb què
arribaven les almoines, la voluntat de començar ràpidament, van accelerar
aleshores les construccions. Es va posar tanta passiò en les obres com si es
tractara d'un dels fronts decisius de combat per la veritat...Immenses obres
en les quals es van fer les més importants inversions i que van representar
les empreses artesanals més ambicioses de tota l'època medieval."
Duby, Georges. Tiempo de catedrales. Barcelona,
1983
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris
