Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

"El marqués de Vegallana era a Vetusta el cap del partit més reaccionari entre els dinàstics; però no tenia afició a la política i servia més d'adorn que d'altra cosa. Tenia sempre un favorit que era el veritable cap. El favorit actual era (oh, escàndol del joc natural de les institucions i del torn pacífic!), ni més ni menys, don Álvaro Mesía, el cap del partit liberal dinàstic. El reaccionari creia resoldre els seus propis assumptes i en realitat obeïa les inspiracions de Mesía. Però este no abusava del seu poder secret. Com un jugador d'escacs que juga sol i s'interessa de la mateixa manera pels blancs que pels negres, don Álvaro atenia els negocis conservadors de la mateixa manera que els liberals. Eren pans prestats. Si manaven els del Marqués, don Álvaro repartia estanquets, comissions i llicències de caça, i sovint alguna cosa més suculenta, com si governaren els seus; però quan venien els liberals, el marqués de Vegallana continuava sent àrbitre en les eleccions, gràcies a Mesía, i donava estanquets, ocupacions i fins i tot prebendes. Així era el pacífic torn a Vetusta, malgrat les aparences d'aferrissada discòrdia. Els soldats de fila, com s'anomenaven ells, s'apallissaven allà en els llogarets, i els caps s'entenien, eren carn i ungla. Els més llests sospitaven alguna cosa, però no es protestava, es procurava traure'n profit doble, aprofitant el secret [...]"

"L'encasellament és una patent d'esclavitud que donen els governs a un poble sense ciutadania. És monstruós que existisca l'encasellament. El poder legislatiu, perquè siga un poder i no una ficció, hauria de viure una vida plena, independent i distinta del poder governatiu. Fetes les eleccions sense pressió oficial, sense tripijocs, sens violències, sense les brutalitats que ací presenciem, el Parlament seria un Parlament, i no una baixa estofa d'enuncs al servici del visir. Este parlament formaría governs autèntics i populars, com ocorre en tot Europa i en tot Amèrica (del Nord). I aleshores Espanya seria un país constituït, i no una tribu complexa, a la qual administren la cràpula, la ignorància, el dol i la imbecil·litat.

El ministre de la Governació és, a Europa, el mantenidor de l'ordre públic i no el creador de congressos. És delictiu, a més de monstruós, que el ministre de la Governació gose, si més no, parlar d'encasellats. Només un país que ha perdut la sensibilitat pot tolerar que l'injurien de manera semblant. Un governant, membre del poder executiu, cometent l'audàcia de preparar una elecció de legisladors és tan aberrant, en bona i sana moral, com és ací lògic i consuetudinari. [....] Ells (els governadors civils) destituïxen o nomenen, tallen o cusen, segons les necessitats del candidat ministerial. Ells cometen mil abusos només per a complaure el cap de negrada que els mana des de la Puerta del Sol. Ells són els tentacles de l'oligarquia i del dol, botxins de la ciutadania, sayones del bestialisme parlamentari.

I així, entre estes i altres coses, con s'ha de pretendre que Espanya no odie la política? Com s'ha de pretendre que visca la política, que no hi torne, horroritzada, l'esquena i que ara no pense seriosament posar fi a tanta iniquitat, a les bones o a les males? A Espanya no s'hi governa: s'hi impera."

L'Assemblea General recorda que, pels mesos de maig i juny de 1946, el Consell de Seguretat va dur a terme una investigació sobre les possibles mesures ulteriors que haurien d'adoptar les Nacions Unides [sobre Espanya]. El subcomité del Consell de Seguretat encarregat d'esta investigació va resoldre per unanimitat:

1. Pel seu origen, naturalesa, estructura i comportament general, el de Franco és un règim feixista, organitzat i implantat en gran part gràcies a l'ajuda de l'Alemanya nazi i de la Itàlia de Mussolini.
2. Durant la llarga lluita de les Nacions Unides contra Hitler i Mussolini, Franco va prestar ajuda molt considerable a les potències enemigues, malgrat les contínues protestes dels aliats.

El subcomité va establir de manera incontrovertible i amb proves documentals que Franco va ser culpable, amb Hitler i Mussolini, de conspirar per al desencadenament de la guerra contra els països que, en el curs de la contesa, es van agrupar sota el nom de Nacions Unides. [...]

L'Assemblea General, convençuda que el govern feixista de Franco a Espanya que va ser imposat per la força al poble espanyol, i amb el seu continu domini d'Espanya, fa impossible que este poble participe amb els de les Nacions Unides en els assumptes internacionals. Recomana prohibir al govern de Franco pertànyer als organismes internacionals creats per les Nacions Unides fins que a Espanya no hi haja un govern nou i adequat."

"Pel que fa a la premsa, el franquisme triomfant comença suprimint contundentment més de la mitat dels diaris i revistes que es publicaven a Espanya abans de la guerra. No solament fa desaparéixer tots els diaris obrers, republicans o revolucionaris, sinó també els simplements liberals."