Comunitat: | Comunitat Valenciana |
Convocatòria: | Juny de 2002 |
Modalitat: | LOGSE - Arts - Humanitats i Ciències Socials |
Exercici: | 2n Exercici |
Assignatura: | Història de l'Art |
Obligatorietat: | Obligatòria en l'Opció d'Arts y Opcional en l'Opció d'Humanitats y en altres |
Durada: | 90 minuts. |
Barem: | L'alumne/a haurà d'elegir l'exercici A o l'exercici B. Exercici A: Cada pregunta té una puntuaçió màxima de 2,5 punts. Exercici B: Puntuacions màximes. Pregunta 1 (3 punts). Pregunta 2 (4 punts). Pregunta 3 (3 punts) |
Imatge 1. Església de Sant de Fromista. Segle XI. Palència.
Imatge 2. Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Segle XII. Lleida.
Imatge 3. Crist romànic. Sant Climent. Segle XII.
"El romàntic es distingix per l'esplèndida eclosió de l'art figuratiu. El centre gravitatori el constituïx l'edifici; en este es recull una densa i tenebrosa atmosfera. Però l'edifici no queda mut, sinó que parla de la religió i de l'altra vida.
En les façanes i en els capitells, l'escultura; en els murs, la pintura. Però és l'arquitectura qui dirigix. Per això que la pintura tinga un caràcter decoratiu [...] però, d'altra banda posseïx una gran satisfacció teològica: Crist i els sants hi són hieràtics, irradiant respecte i temor al pecat."
J.J Martín González, Historia del Arte, Madrid, 1974
Imatge 1. August, de Prima Porta.
Imatge2. L'anomenat Togatus Barberini. Roma.
"No hi ha, al meu entendre, un tret major de felicitat per a un individu que el que sempre vullga saber tot el món com va ser en realitat[...]Testimoniatges del fet que en un altre temps existia un ardent amor pels retrats són el famós Àtic, amic de Ciceró, que va publicar una obra sobre el tema, i M. Varrón, que va tindre la boníssima idea d'inserir en la seua fecunda obra uns set-cents retrats d'hòmens il·lustres, impedint així que desaparegueren les seues figures o que el pas del temps prevalguera sobre els homes; se li pot considerar inventor d'un regal que va fer també que foren coneguts per totes les terres, de manera que podia, com els déus, present pertot arreu".
Plini: Text de Historia del Arte, Edición de MªEsperanza Torrego, A. Machado Libros, Navalcarnero (Madrid), 2001, p. 76-77
"En alguns dels més primitius caps d'este art republicà descobrim encara senyals d'haver estat modelats amb auxili de la màscara del difunt [...] Però altres retrats ja manifesten els màxims esforços per a donar vida i personalitat al personatge retratat [...] però no hi ha cap dubte que alguna cosa que estava en els retrats dels patrics es va conservar inalterable durant tota la llarga evolució de l'art romà. Ens referim a allò que tan freqüentment s'ha anomenat realisme, és a dir, un interés quasi sublim per allò personal i característic del personatge retratat..."
Jose Pijoán: El Arte Romano, Summa Artis vol.V, Espasa-Calpe, Madrid, 1965, p. 147-148
Última modificació d'aquesta pàgina: 25 de febrer de 2004