Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Llengua estàndard i discriminació social

La llengua estàndard es cultiva a l'escola, on també s'aprén si no és la varietat usada en família.

La formació lingüística d'una persona, és a dir, el conjunt d'habilitats i de recursos que adquireix per a comunicar-se eficaçment, és una part molt important de la seva formació global que proporciona especialment el sistema educatiu. És evident que les possibilitats de promoció i d'ascens socials d'un individu estan en relació directa amb el domini de tota classe de coneixements i d'habilitats entre els quals ocupen un lloc destacat el domini de la llengua referencial, el coneixement de les seves regles, la destresa en el maneig dels seus recursos i la capacitat d'usar-la d'una manera adequada a cada situació. La llengua -això és, la llengua estàndard- és un filtre en l'ascens social que atura els qui no la dominen i impulsa els qui ho fan. Tothom sap la importància que té per a un polític, per exemple, donar una imatge de saber expressar-se amb correcció, propietat, riquesa i fluïdesa; i tothom sap les conseqüències que podria tenir per a la mateixa persona utilizar una forma verbal errònia ( és a dir, no estàndard) o cometre una falta d'ortografia.

Una de les funcions bàsiques d'una llengua -és a dir, d'una llengua estàndard- és, doncs, la funció discriminant. Per això en una comunitat lingüística normal el domini de la llengua és una necessitat i un valor reconeguts per tothom sense discussió.D'aquí es deriva que tothom que visqui en el territori d'aquesta llengua -autòctons o estrangers- estarà motivat per a aprendre-la i assolir-ne un domini com més gran millor, d'acord amb allò que és considerat la norma de prestigi. En canvi a les comunitats amb una llengua subordinada, la funció discriminant és exercida per la llengua dominant.Notem que tant en aquesta qüestió com en moltes altres la llengua dominant actua com a estàndard dels parlants d'una llengua subordinada i assumeix totes les funcions que en d'altres circumstàncies correspondrien a l'estàndard propi. En una comunitat lingüística subordinada, més que les dades sobre el coneixement de la llengua pròpia i el seu ús en tal o tal àmbit, allò que marca i mostra la subordinació és l'exercici de la funció discriminant: basta mirar a quina llengua s'associa realment aquesta funció i quina llengua aprenen i utilitzen els considerats estrangers instal·lats en el territori.

Gabriel Bibliloni. Llengua estàndard i variació lingüística. Edicions 3i4