Comunitat: | Comunitat Valenciana |
Convocatòria: | Setembre de 2000 |
Modalitat: | LOGSE - Arts - Humanitats i Ciències Socials |
Exercici: | 2n Exercici |
Assignatura: | Història de l'Art |
Obligatorietat: | Obligatòria en l'Opció d'Arts i opcional en l'Opció d'Humanitats i en altres |
Durada: | 90 minuts |
Barem: | Exercici A: puntuació màxima de 2,5 punts; Exercici B Pregunta 1(3 punts) Pregunta 2 (4 punts) Pregunta 3 (3 punts). |
Imatge 1. L'escola d'Atenes. Segle XVI
Imatge 2. La Gioconda. Leonardo da Vinci. Segle XVI.
Imatge 3. Detall de la Capilla Sixtina. Creació d'Adam. Miquel Ángel. Segle XVI.
[...] la realitat apareix com una cosa vulgar i el que és natural tan sols existeix encara en aquest art pertal de sublimar-se a alguna cosa més "elevada", a una idea platònica (com Rafael ha dit expressament en el seu art)[...] l'harmonia suposa tranquil·litat; és un ideal estètic; és empre, de qualsevol manera, trascendència de la realitat ila seua forma pura no trobada per cap tensió és només possible en el món de l'aparença bella i tans ols por ser l'ideal dúna societat[...].
Nieto Alcaide,V; y Checa Cremades, F. El Renacimiento. Madrid, 1987.
Imatge 1. Interior de la Mesquita de Còrdova.
Imatge2. El Pati dels lleons. L'Alhambra. Segle XIV.
[... ]l'Alcorà va instituir per a tots els musulmans una regla que té una importància cabdal per a la història arquitectònica de la mesquita: l'obligació d'efectuar pregàries. La pregària és un acte privat i una cèlebre tradició estableix que allà on algú prega hi ha un maschid (lloc d'oració). Però la pregària també és un acte col·lectiu de la comunitat. Les formes pràctiques adoptades per l'oració i la transformació d'aquestes en un acte col·lectiu ja no van ser creació alcorànica, sinó conseqüència de la vida de la comunitat musulmana: es va crear un ritual de pregàroia que té lloc una vegada a la setmana, els divendre a migdia.[...]
Grabar,O. La formación del ar te islámico. Madrid, 1979
[...] la sala de pilars pareixia un bosc sagrat ampli de palmeres, que invita a passejar-hi d'ací cap allà i que ofereix a cad pas noves perspectives de la gran sala i obre o tanca les seues profunditats davant la nostra mirada. Antigament aquest bosc era encara més diàfan, ja que les arcades que donen al pati eren obertes i no tapades, com ara, per un mur, la continuïtat del qual tan sols es veu interrompuda per dues portes.
Burckhardt, T. La civilización hispano-árabe, Madrid, 1977
Última modificació d'aquesta pàgina: 25 de febrer de 2004