Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Adolescents i drogues

Fa sis anys, els adolescents fumaven, bevien i consumien drogues il·legals en menys proporció que actualment. És preocupant que tot just en arribar als tretze anys el 80% dels nens i nenes ja s'enganxin al tabac i l'alcohol. Sí, nens i nenes, perquè encara no són altra cosa que criatures. Quin món és aquest, doncs, que els adults els estem posant a l'abast? Els uns directament, per interessos lucratius; els altres indirectament, per impotència de lluitar contra els poderosos. Però, d'una manera o de l'altra, tots responsables. Davant de la quitxalla i també davant de la canalla de quinze anys que s'acosta al porro; de la de setze que prova la cocaïna. Només ho fan un 10%, però és que encara són petits. Amb l'edat creix el nombre de consumidors, i creixen les dosis. I a l'oferta s'hi afegeixen les drogues de síntesi, amb la promesa d'un cap de setmana excitant. Tot un entorn ple de riscos que no l'han creat pas ells, que l'hem fet entre tots i que entre tots mantenim. Els uns el fomenten tot fent negoci, els altres el consentim.

Com és que malgrat la informació sobre els perills del tabac i de l'alcohol els nostres fills hi cauen tan fàcilment? Potser perquè els donem mal exemple fumant nosaltres mateixos; potser per la contrainformació propagandístisca. La publicitat, directa o subliminal, del tabac i de les begudes alcohòliqes no decau. No podem esperar que el adolescents es defensin per si sols dels embats procedents de la societat adulta.

Ho tenen tot tant a mà!Les cigarretes a qualsevol lloc i sense traves, malgrat que suposadament es controli l'edat dels compradors. L'alcohol als bars i a les discoteques malgrat que suposadament s'hagi de vigilar qui entra i què beu. Les substàncies il·legals, no se sap com, se les troben a tocar.

Provar, experimentar amb tot allò desconegut és una temptació irrefrenable en l'època en què es passa de la infantesa a la joventut. No caurem en la utopia de pretendre una societat irreprotxable, però si que hauria de ser menys agressiva envers la salut física i mental dels joves. Si que ens hem de peguntar per què després de provar una droga molts hi tornen una vegada i una altra fins a caure en el consum habitual. Quina inseguretat pateixen, quina mena d'hedonisme els hem infós, quines fites d'èxit i competitivitat els inculquem? Què faran ells mateixos, d'aquí a pocs anys, amb els seus propis fills, si arriben a tenir-ne?

No cal esperar que siguin menys permissius que els pares i les mares actuals. Menys covards a l'hora de defensar-los dels riscos que corren. Menys irresponsables enfront d'un sistema econòmic que colpeja el benestar corporal i emocional. D'entre tots, alguns se'n sortiran prou bé. Altres hi deixaran la pell, o la salut, o el benestar psíquic.

Una enquesta que es faci d'aquí a sis anys, què dirà? ¿Ens haurem d'esgarrifar més, nosaltres i els que ara són adolescents?

Eulàlia Solé. Avui. 20 abril 2000.