Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Durant el període que va del 1837 al 1840, els partits polítics Progressista i Moderat van experimentar un notable desenvolupament. La seua força creixent va generar, al mateix temps, l'antagonisme entre ells, manifestat en enverinades batalles electorals i disputes parlamentàries, tot i que estaven lluny de ser partits de masses en el sentit modern.Essencialment, eren partits oligàrquics que buscaven, afanyadament, refermar el seu poder i promoure els interessos materials dels grups relativament restringits que representaven.

La lluita pel poder no es limitava exclusivament a la pugna per a controlar el parlament [...] També s'estenia al terreny municipal [...] els governs municipals controlaven l'organització de la Milicia Nacional, el reclutament per a l'exèrcit, i tenien amplies facultats respecte a la recaptació d'imposts. L'objectiu dels moderats era subordinar aquests poders "democràtics" i "federals" a l'autoritat del govern central. En canvi, els progressistes veien, en la relativa autonomia municipal, un instrument fonamental per a aconseguir el suport popular necessari per a portar a terme les reforme encara pendents.

[...] Els progressistes van donar suport als sectors de la burgesia comercial i professional, als sectors de la xicoteta burgesia i dels artesans que reivindicaven els seus drets a participar en l'exercici del poder polític. Els moderats estaven més identificats amb aquells sectors de les classes altes que s'oposaven a les reformes avançades.

Marichal, Carlos (1980): La revolución liberal y los primeros partidos político en España: 1834-1844, Madrid, Catedra. p. 169-170.

La Guerra Civil del 1936-1939 ha estat una de les catàstrofes més grans de la història contemporània espanyola.