Imatge 1. El jardí de les delícies del Bosch
Imatge 2. Van Eyck. El matrimoni Arnolfini, 1443.
Imatge 3. Van der Weyden, el Davallament
[...] En la pintrura flamenca en taula es va produir una tendència que
abandonava moltes actituds i recursos medievals per a la interpretació de
temes religiosos. [...] L'ús de tipus de facials genèrics es va substituir
per una forta caracterització i pel retrat individual. L'artista
septentrional del segle XV rebutjava les representacions d'un món místic i
remot que l'espectador no podia penetrar i que li impedia tota identificació
amb ell mateix i amb els seus valors. [...] No obstant això, aquest art no va
abandonar el tema religiós, sinó que va continuar afirmant l'adhesió
d'artista i patró a les creencies cristianes, perquè, essencialment,
l'objectiu dels artistes flamencs era revestir el contingut místic religiós
amb la apariença del món visible, material."
Elsen, A. E. Los propósitos del arte. Madrid,
1971.
Imatge 1: El Dorífor. Policlet. 450-440 aC.
Imatge 2: El Laocoont. Escultura Hel·lenística. 50 dC.
A Grècia es descobreix el poder lliure de la contemplació estètica. Sens
perjudici del fet que les imatges tinguen un significat religiós, atrauen per
la bellesa pròpia. Sorgeix un sentit autonòmic de l'art. [...] Punt de
partida per a la creació figurativa és la naturalesa. La tasca de l'artista
ha de ser primerament reproduir la realitat. Precisament l'evolució de l'art
grec va en aquest sentit, ja que d'un art quasi abstracte en els primers
temps finalitzava en un art extremadament realista. [...] L'home és l'eix
d'aquell art [...] Si l'home és la mesura de totes les coses com pregonen els
filòsofs, no ha d'estranyar que l'estudi del cos haja preocupat tant els
escultors. les relacions entre les parts i el tot, el moviment dels músculs,
l'esforç, compten [...] Però també hi ha intervingut l'afany de conéixer el
subjecte en la seua interioritat.
Martín Gonzalez, J.J. Historia del Arte I.
Madrid, 1974
La cultura hel·lenística es desenvolupa en un panorama d'horitzons molt
més vastos que els de la cultura clàssica [...] El grec de la ciutat-estat es
troba de sobte convertit en ciutdadà d'una extensa unitat territorial, que de
vegades abasta pobles de raça i llengua distintes [...] La cultura grega es
difon per Àsia i Egipte, pèro al mateixtemps absorbeix d'ací i d'allà
elements que van transformant la seua fesonomia. Cultura hel·lenística no vol
dir tan sols cultura grecs, sinó també d'estrangers hel·lenitzats, que parlen
grec.
Blanco Freijeiro, A. Arte Griego. Madrid,
1971.
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris
