Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

"El mayor o menor nivel de desarrollo relativo de las autonomías españolas tiene poco que ver con su dimensión en los términos de población residente. Andalucía, que en 1996 representaba el 18,11% de la población española (cifra que será corregida al alza por el padrón municipal de dicho año), sólo aportaba el 12,93% del PIB. Baleares, que cobija el 1,91% de la población española, genera el 2,83% del PIB.

[...] La recuperación económica que tuvo lugar a partir de 1985 se frenó en 1991, para entrar en recesión en 1992 - 1993 y recuperarse posteriormente hasta 1996. En dicho período (1985 - 1996) el PIB español creció con una tasa anual acumulativa del 3,1%, destacando el mayor crecimiento registrado en Canarias, Baleares, Castilla-La Mancha, La Rioja, Navarra y Extremadura, y el debilitamiento de Asturias, que no ha logrado superar los efectos negativos de la crisis energética.

[...] La desigualdad relativa de las provincias españolas en los términos per cápita es considerable. Pero no más que en otros países europeos, ya que las desigualdades en Italia son superiores a las de España, siendo muy similares a las de Francia o Alemania."

Anuario El País 1999

El clima és un altre agent diferenciador de gran importància, ja que, a més, tindrà una gran incidència a l'hora d'explicar la formació i l'evolució dels sòls, com també una vegetació determinada. El clima d'Espanya està definit per una sèrie de factors generals relacionats amb la circulació general de l'atmosfera, que són els que en determinaran els elements: temperatures i precipitacions.

La posició d'Espanya al sud de la zona temperada europea resulta decisiva i condiciona preferentment una circulació general de l'atmosfera amb domini de vents de l'oest. Només en circumstáncies estacionats molt excepcionals, com ara en hiverns molt crus, pot ser afectada per una circulació general del nord i el nord-est. En aquesta circulació general actuen uns grans centres d'acció (altes i baixes pressions, generalment d'origen dinàmic), que són els que mobilitzen les principals masses d'aire que afecten la península Ibèrica. És el cas de l'anticicló de les Azores i de les baixes pressions mediterrànies. Al costat d'aquests hi ha els fronts que posen en contacte masses d'aire de naturalesa distinta i que porten associades les pertorbacions responsables de la inestabilitat atmosfèrica. En el nostre cas, ens afecten fonamentalment el frnt polar (contacte entre la massa polar i la tropical, o també massa polar freda i massa polar reescalfada) i el front mediterrani.

A més d'aquests factors generals, en el clima d'Espanya poden incidir altres factors més locals, com, per exemple, les altres pressions d'origen tèrmic a l'hivern o les baixes pressions, també d'origen tèrmic, a l'estiu, aquestes últimes responsables de fenòmens tempestuosos. També podríem identificar vents locals en zones insulars o els fenòmens específics de gota freda, molt lligats a l'evolucó del corrent en jet en lees altres capes de la troposfera que afecten el vessant mediterrani i que són responsables d'algunes catàstrofes naturals.