Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

L'infern d'Algèria

De l'horror de Chiapas ens arriben imatges que ens l'apropen. L'horror d'Algèria, encara que és molt més a la vora, a poques milles marítimes de Barcelona, menys encara de la ciutat de Mallorca, compta amb menys il·lustracions.

La notícia d'aquest infern quotidià es difon gairebé sense fotografies, i és per això que, malgrat tenir-lo tan a prop, quasi a tombar la cantonada, sembla que ens afecta menys. Però les informacions que ens arriben, perdudes sovint entre d'altres notícies internacionals diverses i peregrines, esborronen literalment.

En les darreres setmanes el nombre de morts atribuïts als grups integristes ha augmentat en 30 diaris. En vigílies de Ramadà, la dada resulta encara més preocupant. Tal vegada sigui nomès un tímid assaig, una mena d'aperitiu d'un posterior banquet de mort encara més opípar. Els fanátics, i no tinc el més petit dubte que els guerrillers ho són, consideren el Ramadà, el més del dejuni, un periode propici a la jihad -és a dir, la guerra santa-, ja que durant aquesta época es commemoren els triomfs bèl·lics de Mahoma, les consignes del qual segueixen prenent-se al peu de la lletra.

En el país veí -ens agradi o no reconèixer-ho, unit o separat pel mar, segon les nostres preferències, ja que Alger és tan prop per subministrar-nos el gas natural-, el Grup Islàmic Armat (GIA), principal acusat de sembrar el pànic entre la població civil, s'ha encarnissat especialment amb les dones. Fa uns dies, Aixa i Yamila, dues dones que han pogut escapolir-se de l'horror, han contat com foren raptades, violades i esclavitzades pels guerrillers, igual que d'altres centenars de companyes menys afortunades que elles dues, que aquest premiaran amb el degollament, i és que, com li deia el cap guerriler a Yamila, les dones mereixen l'infern.

Com més barbàries, més menyspreu per la dona. No falla. A major bestialitat, major antifeminisme.

Carme Riera. El Periodico, 31-XII-97 / 1-I-98.