I una mirada al client. L'artista se sent sol·licitat per persones
enteses, per autèntiques connaiseseurs, entre els quals destaca el rei, Felip
IV. Som en el segon Segle d'Or d'Espanya. En tota Europa domina l'art
cortesà. En el camp del mecenatge i del col·leccionisme la nació manté un
altíssim nivell: l'època de Felip IV marca, sens dubte, la plenamar. És
precisament el període en què l'artista entaula la batalla de la seua
sobirania. Encara que siga tòpic, cal fer de Velázquez arquetip del nou
artista: cortesà, cavaller, hidalgo, pagat pródigament, amic de lletraferits
i enaltit pels lletrafetits. Del rei, servidor i amic: i el monarca, tan amic
que li perdona els retards i baixa al seu taller a veure'l com treballa.
J.J.Martin González.El artista en la sociedad
española del siglo XVII. Madrid 1993
El 1503, i per encàrrec dels Reis Catòlics, patrons de la Basílica
contigua. Bramante aconseguí condensar en el templet de San Pietro i Montorio
no sols l'esquema del seu missatge personal, sinó un expressiu i perfecte
manifest del classicisme cincenista. [...] havia ideat Bramante un pati
circular amb columnes que, per contrast, potenciaven la monumentalitat del
templet. El pati que avui l'envolta, proper a les dependències de l'Acadèmia
de Belles Arts d'Espanya a Roma, no és circular sinó rectangular, però la
síntesi d'un esquema hel·lenicoroma, amb el seu significat crisrià, és tan
equilibrada i vigorosa, malgrat la menudesa de l'escala, que el templet té la
monumentalitat afirmativa d'un monument únic de l'arquitectura i s'erigeix en
el símbol més pur del llenguatge clàssic."
J. Hernández Perera. El Cinquecento italiano en
historia universal del arte. Madrid, 1990
L'impressionisme, que va contrivuir tan generosament a alliberar el món de
l'art del despotisme d'una tradició mal entesa, avui dia pot ocupar un lloc
entre les grans tradicions. Com totes les tradicions, a vegades serà
rebutjat, perquè més tard torne a ser descobert; tan aviat quedarà abandonat,
com es convertirà en factor vital en noves temptatives. Serà tan admirat com
combatut, però mai no podrà ser ignorat."
J. Rewald. Historia del impresionismo, Barcelona,
1994
Probablement durant l'edat mitjana hom acomodara el sultà al mirador de
Daraxa, que sobresortia de la sala de les Finestres i es projectava sobre el
pati del mateix nom. Una inscripció ho aclama com el seu adorn principal: la
pupil·la d'un ull que contempla el paisatge. Aquest gabinet perfumat
representa el clímax sensual de l'Alhambra: els artesans nazarís que el van
dissenyar hi van reservar els seus models més complicats tant de ceràmica com
d'estuc. "
J. Dickie,"Los palacios de la Alhambra", Al -
Andalus, Madrid-Nova York, 1992
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris
