Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Coherència

El fet que hi hagi persones que s'enrotllin com una persiana o que se'n vagin per les branques (que diuen més coses de les necesàries) i, al contrari, persones lacòniques, que no expliquen prou les coses (que no diuen tot el que cal), fa pensar que per a cada situació existeix un nombre determinat d'informacions pertinents. Dit d'altra manera hi ha informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n'hi ha d'altres d'irrellevants, que són supérflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos tipus d'informacions. Per exemple en un curriculum vitae elaborat per demanar una feina de traductor, cal incloure-hi informacions sobre el coneixement d'idiomes, sobre l'experiència laboral en aquest camp i en altres d'afins, les obres traduïdes, etc., però no cal mencionar altres activitats laborals (cambrer, venedor d'enciclopèdies, etc.). Així mateix el fet que hi hagi persones que mesclen les cintes o que no diuen les coses en el moment que toca (que no diuen les informacions en l'ordre lógic i comprensible) suggereix que les informacions rellevants s'han d'estructurar d'una determinada manera. Per exemple, en el cas del curriculum vitae primer se solen donar les dades personals (noms, adreces, edat, etc.), després els títols i els estudis (carreres, cursets, etc), les experiències laborals, les publicacions, etc. I no és coherent saltare-se aquesta ordenació, barrejant les feines amb els estudis o les publicacions amb els títols.

La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant/irrellevant) i que l'organitza en una determinada estructura comunicativa (introducció, apartats, conclusió, etc.). Teun A. van Dijk (1977 i 1978) ha proposat la noció de macrostructura per caracteritzar els dos aspectes. La macrostructura d'un text és la "representació abstracta de l'estructura global del seu significat". És un tipus d'esquema que conté totes les informacions del text i que les classifica jeràrquicament segons la importància i les interrelacions que tenen (gràficament té la forma d'arbre amb claudàtors o fletxes que es ramifiquen). Els escriptors competents dominen aquest tipus d'estructures i les utilitzen per construir i organitzar el significat del text.

Daniel Cassany. 1987. Descriure, escriure. Barcelona. Empúries.