Comunitat: | Comunitat Valenciana |
Convocatòria: | Juny de 1998 |
Modalidat: | LOGSE - Arts i Humanitats i Ciències Socials |
Exercici: | 2n Exercici |
Assignatura: | Història de l'Art |
Obligatorietat: | Obligatòria en la Opciò d'Art i opcional en la Opció d'Humanitats i en altres |
Durada: | 90 minuts |
Barem: | Elegir un exercici (A o B) complet. Cada pregunta serà evaluada fins a 2,5 punts |
Faltan nombres de las imágenes
"Els mestres del moviment modern dels anys vint no pretenien apel·lar tan sols als interesos figuratius del públic, sinó a tots els seus interessos; no volien convèncer la gent que l'arquitectura moderna és més bella que l'antiga, sinó, sobretot, que funciona millor que l'antiga, que resol de forma més racional els problemes de l'habitatge, del treball. de l'oci, tenint en compte amb equilibri els diversos components materials i espirituals."
L. Benévolo, Intoducción a la arquitectura, Madrid, 1992
"En una època en que August mirava més que mai d'actuar amb gran cautela, el client que encarregà l'estatua disposà que el monarca fóra representat com un radiant general victoriós i no dubtà a destacar clarament el seu origen diví [...]. El fet de prescindir del calçat terrenal s'ha d'entendre com una de les reminiscències de les imatges de déus i herois, i la figura d'Eros cavalcant sobre un dofí ès una inequívoca referència a Venus com una de les seues ascendents [...]. No sols el retrat d'August sinó la representació del cos en conjunt, van ser elaborats segons les formes clàssiques de l'art grec del segle V aC amb el propòsit d'elevar la figura del vencedor a una esfera superior"
P. Zanker, Augusto y el poder de las imágenes, Madrid, 1992.
Figura 1. Le Corbusier. Villa Saboya
"La bellesa més dolça procedeix del vespre, perquè l'excés de la llum fa els trets durs, i l'excessiva foscor no deixa veure, el punt mitjà és l'òptim. D'aquesta manera,Leonardo, en tant que poeta i teòric, pensa que la bellesa és una gradació de l'ombra. Li basta substituir la porta de casa seua a la vesprada, per una cova entre les roques i dotar l'ombra d'un delicat sentiment místic per a crear la seua obra maestra: La mare de Déu de les roques."
L. Venturi, Historia de la crítica de arte, Barcelona, 1979
"Edificis com la Sainte Capelle de Paris -segons sembla duta a terme amb bastant probabilitat per Pierre de Montereau cap al 1245/48- comporten la negació més radical del principi arquitectònic del mur compacte i continu. En lloc d'això, el parament de vidre i color estableix una definició límit de la imatge de l'edifici gòtic com a encast radiant de color -a la manera d'un reliquiari- de les vidrieres."
V. Nieto Alcaide, La luz, símbolo y sistema visual, Madrid, 1993
Sainte Chapelle
Última modificació d'aquesta pàgina: 24 de febrer de 2004