Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

El 1902, quan Alfons XIII va jurar la Constitució i va començar el seu regnat efectiu, era general a Espanya el desig de canvi. El desastre de 1898 havia posat al descobert la debilitat del sistema restauracionista i l'oligarquia va veure en perill el manteniment dels seus privilegis si no es resolien determinats problemes. S'hi havia produït, com ha escrit Carlos Serrano, una crisi d'hegemonia, és a dir, de legitimat, ja que el règim havia aconseguit mantenir-se desprès del Desastre, però més per inèrcia i debilitat dels seus adversaris que per la seua pròpia capacitat de convicció.

Aquesta situacio es va confirmar els anys successius, a mesura que adquiria consistència el desenvolupament econòmic i s'obria pas a la modernització de la societat espanyola. L'apreciable increment de la producció agrària i el rellançament del desenvolupament industrial van suscitar aspiracions en les classes mitjanes i en el món obrer que el sistema restauracionista era incapaç d'atendre. Al mateix temps, l'esperit secularitzador propi de l'Europa de l'època va introduint-se entre els espanyols i topa cada vegada de manera més patent amb el to clerical dominant en la vida pública.

D'altra banda, van enfortint-se els corrents nacionalistes, el republicanisme i el socialisme, que, apartats de la possibilitat d'accedir al poder, reclamen una transformació radical de les estructures polítiques.

La Parra Lopez, E., en J. Paredes (coord) Historia contemporánea de España (1808-1939), Barcelona, 1996.

El problema de la propietat de la terra va ser molt important durant la posada en marxa de l'Estat liberal.