Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatòria: Setembre de 1996
Modalitat: LOGSE - Totes
Exercici: 1r Exercici D
Assignatura: Valencià
Obligatorietat: Obligatòria
Durada: 90 minuts
Barem: S'atorgarà un 7 al comentari crític i un 3 a les qüestions

A. Comentari crític

Realitza un comentari crític del text següent:

LA MEDIACIÓ, FUNCIÓ POLÍTICA I SOCIAL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

El mitjà exerceix la funció de tres maneres. En primer lloc, difon les informacions que procedeixen del interessats perquè la informació es doni. Quan es recullen, interpreten, valoren i comuniquen les informacions provinents del govern l'adminitració pública, el mitjà aconsegueix que el públic s'acostumi a la idea que el sistema polític "assumeix responsabilitats" respecte als problemes i "pren decisions" per resoldre'ls: demostra que "es treballa" i que es "fan coses", que "hi ha interès per superar les dificultats". El mitjà recull, interpreta, valora i difon també informacions que procedeixen de partits polítics, càmeres econòmiques, sindicats, associacions professionals o culturals, personalitats dins d'algun camp de la vida social i grups o persones afectades per algun problema. En fer-ho, el mitjà trasllada al sistema polític les "demandes" de l'ambient social, expressa les seves "inquietuds", "exigències", "interessos" i també posa de manifest eventualment el seu "suport"; demostra, finalment, que "hi ha problemes", que tal solució "no ha agradat", que "defrauda les expectatives" o que, contràriament, "ha provocat satisfacció".

En segon lloc, el mitjà pregunta, suscita i confronta testimonis; fins i tot, investiga els fets més enllà dels desigs de les parts interessades. És gràcies a aquesta inicativa periodística que aconsegueix donar una imatge més completa i versemblant de la realitat social i estimular la confiança de tots pel fet de conèixer allò que passa. Quan s'investiga què està passant més enllà de les simples notes oficials o dels lacònics comunicats de tràmit el mitjà desvetlla la curiositat del públic i, de seguida, impulsat per aquela mateixa curiositat i l'expectació provocada, fa arribar les ganes de saber fins els ambients "són notícia". Aleshores, per tal de defensar-se d'acusacions latents o explícites, aquets ambients han d'oferir també la informació al públic a través dels mitjans. Naturalment, la producció i selecció de les notícies converteix el diari en un actor dins el processos socials i polítics. És en fer-ho que exerceix una influència, que pot afavorir els uns o els altres.

I, en tercer lloc, el mitjà opina. Aquí cal establir la diferència entre publicació periòdica, especialment el diari, i la ràdio i la televisió. La impremta ha estat sempre un vehicle d'opinió i no sorprèn ningún el fet que els diaris opinin com a tals i que destaquin seccions, com l'editorial, amb aquesta intenció. També sembla natural que publiquin articles d'opinió, que tinguin comentaris habituals encarregats d'opinar sobre alló que passa i que obrin les seves pàgines a l'opinió de col·laboradors aliens i, fins i tot, a la dels mateixos lectors através de cartes. Normalment a la ràdio no hi ha editorials, però hi intervenen comentaristes polítics. I a la televisió, les informacions es donen lleugerament comentades i se suposa que els convidats a debat aporten prou diversitat d'opinions sobre un tema. L'opinió apareix, tanmateix, i les formes habituals que es fan servir per a aquest ús de la influència són l'entrevista i el debat entre diverses persones "moderat" per un membre de la redacció del mitjà, que, generaltment, a penes opina. En qualsevol cas el mitjà exerceix amb l'opinió, sigui pròpia o aliena, una funció mitjancera que tendeix a "ambientar" el sistema polític, és a dir, a fer-lo comprensible i més o menys acceptable per l'ambient social; o bé, d'altra banda, tendeix a modificar el sistema polític segons els desitgs i interessos que dominen dins l'ambient, i també a traduir i fer que els llenguatges respectius siguin més intel·ligibles i les diverses actituds, més comprensibles.

Llorenç Gomis. Teoria del gèneres periodístics.

B. Qüestions

Tria dues qüestions de les quatre que tens a continuació i respon.

  1. Extrau del text dos exemples de:
    • connectors d'ordenació
    • connectors d'addició
    • connectors de contrast

    i explica la funció de d'aquests connectors al text.

  2. Torna a escriure, mitjançant nominalitzacions, les oracions que tens a continuació (extretes de les oracions que introdueixen cada part del text), de manera que obtingues el que podrien ser uns subtítols per introduir cadascuna de les parts. Explica les transfomacions sintàctiques que has realitzat:
    • "Difon les informacions que procedeixen dels interessats"
    • "El mitjà investiga els fets"
    • "El mitjà opina"
  3. Extrau del text dos oracions de relatiu i dos oracions completives (introduïdes per la conjunció que). Per a cada oració de relatiu, indica quin n'és l'antecedent i quina funció sintàctica realitza el relatiu. Quant a les oracions completives, indica quina funció sintàctica realitzen.
  4. Explica la funció de les cometes al llarg del text.

Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003