Comunitat: | Comunitat Valenciana |
Convocatòria: | Setembre de 1995 |
Modalitat: | LOGSE - Totes |
Exercici: | 1r Exercici A |
Assignatura: | Història |
Obligatorietat: | Obligatòria |
Durada: | 90 minuts |
Barem: | L'alumne podra triar entre l'exercici A (Anàlisi d'un text i contestació a preguntes sobre el mateix) o l'exercici B (Resposta a un repertori de qüestions). |
L'agitació cristal·litzà el maig (de 1917) en un moviment militar. Els oficials d'infanteria constituïren ''Juntes'' contra el favoritisme. Condemnades primer, després admeses, es presentaren com a exemple "a tots aquells que senten la necessitat d'estar ben governants". Sots-oficials i empleats de correus constituïren llurs "Juntes"
Aleshores es desencadenà un moviment polític. Regionalistes, reformistes, radicals i socialistes reclamaren la convocatòria de Corts, en les quals el govern no tenia la majoria assegurada. Una reunió il·legal de vuitanta diputats de l'oposició se celebrà a Barcelona i demanà una constituent, que fou disolta. "Simple qüestió de la guàrdia civil", va dir el govern. ¡Fórmula massa utilitzada! Mesurava erròniament la gravetat de la crisi.
Al final de juliol, un moviment social substituí l'agitació política. Vagues a València, Santiago, Bilbao. Es formaren Juntes fins i tot entre els guàrdies de seguretat. El 13 d'agost la vaga fou general. El 15... a Madrid les metralletes disparen i maten. A Catalunya i al nord miner tenen lloc veritables batalles. Però el govern domina la situació. Els dirigents socialistes ... són detinguts. Altres polítics van fugir... El règim encara durarà cinc anys".
Pierre Vilar: Historia d'Espanya. Edit Crítica, 1984.
Llegeix amb atenció el text i respon les qüestions següents:
El triomf revolucionari de 1868 va crear unes condicions excepcionalment favorables per a la manifestació no sols de les antigues, sinó també de les noves tensions sorgides en la societat espanyola per a aquesta època. El conflicte sobre el règim continua tenint, amb noves denominacions -conservadors i liberals-, els mateixos protagonistes, als quals emmarca, per la dreta, un carlisme que ha renunciat a restaurar l'Antic Règim per a afermar cada vegada més el seu caràcter de partit confessional, i per l'esquerra, un republicanisme amb un programa que no pretén altra cosa que reformes en el sistema polític. Al mateix temps es planteja una confrontació global de la societat i el sistema polític a càrrec dels moviments obrers.
Artola, M.: Partidos y programas políticos 1808-1936. Madrid, Aguilar, 1974, Tom 1.
Llegiu detingudament el text i responeu les preguntes següents:
Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003