Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Al cap de molts poquets dies de ballar-la sobre la bola del món, el més ximple ja té ben aprés que les paraules tenen un valor molt variable, circumstancial, fugisser i enganyador, tant o més que els billets del banc. Fixeu-vos-hi una vegada més, per exemple, quan aquest Nadal aneu a omplir la senalla de torrons i xampany; trobareu una llarga corrua d'"excel·lents" que no sabreu graduar de baix a dalt: extra, superior, ultra, non plus ultra, qualitat suprema, el més car del món.

Quan sentiu que algú necessita un secretari que sàpiga "un mínim de valencià", tot seguit compreneu que n'heu de saber qui-sap-lo. I si el vostre amic ha presentat la tesi doctoral i li han donat suspés i no us en parlarà. Ja ho deia Voltaire: "Quan un polític diu sí, vol dir ja en parlarem; quan diu ja en parlarem, vol dir no; i quan diu no, no és un polític. Quan una senyora diu no, vol dir ja ho veurem; quan diu ja ho veurem, vol dir sí; i quan diu sí, no és una senyora".

Si obriu diaris i revistes per la secció de "Cultura", quedareu ben destemprats per poc que us interesse la cultura. El senyor sant Isidor de Sevilla, cap allà baix al segle VII-no deixe de reconéixer que cau un poc lluny-, defineix així el concepte "cultura" a les seves erudites i extenses Etimologies: "Cultura és el procés amb què hom malda per assegurar-se les collites de blat i de vi". I afegeix: "Les riqueses dels antics es basaven en dues coses: en el ben pasturar i en el ben llaurar". Hui la premsa ha oblidat per complet els llauradors, i, en tot cas, no els col·locaria mai a les privilegiades pàgines de "cultura".

"¡És evident!", em direu, vós que teniu prou clar aquest concepte. Jo, pobre de mi, que m'empolsegue amb guix de pissarres i gaste bolígrafs i vista a desdir, no tinc les coses tan clares: em sembla que són cultura totes les habilitats i les coneixences que envege en el veí. Digueu-me, doncs, si me'n voleu fer caritat: ¿és cultura saber com funciona la Borsa?, ¿ho és haver visitat el Prado?, ¿ho són les curses populars pels carrers de València? (¿i pels camins de l'Aitana?), ¿o saber ballar el tango, el rock i això altre que els carroses no sabem ni com es diu? ¿És un acte de cultura una boda, incloent-hi el capellà, el corder i el vi?

¿És cultura saber on són els platins del cotxe?, ¿o saber per què diu que diuen que el ianquis van envair Grenada? ¿Ho és dissenyar o construir ordinadors? ¿I saber-se fer els nus de la corbata o manejar delicadament el pintallavis? ¿És cultura anar al Teatre de l'Òpera?, ¿ho és veure Carros de foc en versió original?, ¿ho és anar a discuir-se amb el film Que nos quiten lo bailao?

¿És cultura llegir el diari? (¿encara no us llegiu mai la secció de "cultura"?), ¿ho és llegir revistes (fins i tot de modes, d'escacs, d'electrònica, del corazón, d'art, de lingüística o de cunicultura)?

¿És cultura estudiar com es casaven els nostre rebesavis, com feien el vi, què ballaven en la festa major i què es regalaven per Reis? ¿Ho és intercalar un "Quadern de Cultura (Art i llibres en valencià)", destinat exclusivament als indígenes, dins una secció amplia i seriosa de "Libros" en un diari? ¿I incloure en l'esmentat Quadern, per a il·lustració exclusiva del susdits, la notícia de la creació d'una societat cultural?

Vigileu què contesteu. Ja heu vist que la paraula és fal·laç i perillosa. I, de tota manera, quan hàgeu contestat, torneu a obrir el diari o revista per les pàgines de "Cultura": compareu l'un amb l'altra i amb un altre i una altra. Després llegiu aquell full de propaganda de la Conselleria de Cultura del vostre Ajuntament o de la vostra Generalitat: si hi teniu algun amic, ja us esteu disculpant. I un altre dia penseu-vos-hi dues vegades.

Joan Solà. La Llengua, una convenció dialèctica. 1993.