Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

La rehabilitació del Palau de les Corts assoleix xifres astronòmiques, mentre que altres joies artístiques s'enfossen

Ahir es va saber que les obres del Palau dels Borja obligaran a rebaixar més de mig metre una part important de la plaça de Sant Llorenç, segons van explicar els arquitectes autors del projecte, Carles Salvadores i Manuel Portacelli. El rebaix, per al qual no es disposa de la llicència de l'ajuntament, és conseqüència del descens de nivell, en uns 50-60 centímetros, realitzat a la planta baixa del Palau a fi de recuperar el nivell original Palau dels Borja del segle XV. Aquest esforç, que està sangnant les arques autonòmiques, no s'ha vist recompensat amb la troballa del paviment original. Per contra, ha comportat la fragmentació de la planta gòtica original en rampes, escalons i sostremorts (per connectar amb la resta de dependències), i això n'ha desvirtuat sentit originari: la gran planta, única en el gòtic valencià, de recepció del Palau, expressió de la puixança de la família. Tant Salvadores com Portacelli admitien ahir que aquesta és la parte "més discutible" del seu projecte. D'altra banda, podrà causar inundacions , ajudades pel descens de nivell d'una part de la plaça. A més a més, el sostre quedarà bombat cap a vall, perquè la instal·lació interior no amague els dos arcs recuperats, el de la porta principal (l'antiga desapareixerà) i el d'entrada al Palau. La façana exterior no tindrà res a veure amb la que hi havia,per tal com en aquest experiment s'han eliminat tots els ornaments neogòtics incorporats en el segle XIX, i fins i tot les finestres, d'escàs valor segons els arquitectes, per convertir-les en "simples buits per on passe la llum". De fet, aquestes, amb vidre encastat, ni tal sols podran ser obertes, a fi que "res no distraiga la visió exterior del XV". No obstant això, el resultat és contradictori, ja que s'han respectat les obertures del XIX als pisos primer i segon, alhora que es recuperen les finestres de la planta baixa, del XV. Les grans finestres originals gòtiques es recobrixen amb rajola massissa per distingir-les, davant la impossibilitat d'obrir-lesd'ençà que van ser destruïdes en el XIX per afegir un altre pis al edifici. La façana que mira al pati ha estat refeta. Curiosament, les façanes de l'edifici del carrer de la Llibertat (les obres de construcció de les quals, per destinar-lo a usos administratius, pugen a 643 milions) tenen un nivell de protecció major que les del Palau, una cosa "sorprendent", segons els arquitectes.

Gª Miralles vol alçar una "ciutat parlamentària" de 17.000 m², destruir-ne la planta baixa gòtica i part d'una plaça

La Acadèmia de Belles Arts autoritzà la destrucció del gòtic

"En el segle XIX, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València aprovà, basant-se en el grau de deteriorament del palau dels ducs de Gandia, la destrucció i desaparició del palau gòtic a fi de convertir-lo en una fàbrica de filatures". Amb aquesta rotunditat s'expressaven ahir Salvadors i Portacelli en justificar les raons de la seu intervenció al Palau, aleshores propietat de la família Fontanals i Pujals, que més tard adquiririen el títol de marquesos de Benicarló, nom amb què es coneixia fins avui l'edifici. La seua cesió, per part de l'estat, a la Generalitat és valorada en més de 1.600 milions, segons va dir Millares.

"A còpia de picar el mur, hem fet eixir a la llum el Palau gòtic del segle XV, sobre el qual n'hi havia un altre del XIX, neogòtic de cartó pedra, obra, bàsicament, de l'arquitecte Monmeneu", afegien.

Així, a la intervenció als exteriors i a la façana, s'hi ha afegit l'interior, del qual es va conservar l'actual planta noble (que acapara les sales Pinazo i l'escala oval), i també la distribució en quatre plantes del XIX, en comptes de les tres del Palau original, per preservar els elements neogòtics interiors incorporats. Això inclou també troballes com la recuperació d'un arc, destruït en el XIX, que donava entrada a una capella, on hi havia la sala de premsa de les Corts. Això configura l'interior com un collage d'estils.

Encàrrec a Carmen Calvo

Tot i amb això, s'hi han detectat debilitats, com la llarga escala del Palau al nou hemicicle, que mor en un replanell. L'efecte és tan poc estètic que es mirarà de reparar encarregant el sostre a Carmen Calvo, que va dissenyar la teulada del pabelló valencià de l'Expo 92. García Miralles no escatima ni una pesseta en l'obra. El sostre de l'última planta (l'andana) ha estat recobert, entre les bigues, alguna del XV, de DM (fusta ignífuga). L'efecte no pot ser més pobre.

Valencia (Levante - EMV)

En l'escena de la seu arribada a França, María baixa d'una barca engalanada i li donen la bevinguda unes nimfes extasiades. Al quadre, els fets es barregen amb la fantasia, perquè tot i que l'arribada siga històricament certa, l'artista es pren la llibertat de representar l'acolliment de França a la seua nova reina en forma de figures al·legòriques. L'al·legoria, l'evocació d'una idea mitjançant una forma física idealitzada, és un instrument important de la pintura barroca ornamental.

S.R. Jones, Introducció a l'Història de l'Art: El segle XVII. Barcelona, 1985, p.20.