Comuniat: | Comunitat Valenciana |
Convocatoria: | Juny de 1994 |
Modalitat: | LOGSE - Ciències de la Natura i de la Salut. |
Exercici: | 2n Exercici |
Assignatura: | Ciències de la Terra i Mediambientals |
Obligatorietat: | Opcional en l'opcio de Ciències de la Salut i en altres. |
Durada: | 90 minuts |
Barem: | L'alumne haura de triar un dels dos exercicis proposats (exercici A o B) i haura de contestar totes les qüestions de les tres preguntes que componen l'exercici triat. Cada pregunta es puntuarà sobre 10 i el total es dividirà per 3. |
Després d'observar la gràfica i la taula que figuren a continuació (expressada en unitats relatives) contesteu les següents qüestions.
Balanç energètic nacional (EPE) x 10.000. Font: MINER y elaboració pròpia.
Petroli | 43.700 |
Carbó | 14.900 |
Nuclear | 11.200 |
Hidràulica | 8.800 |
Gas natural | 4.000 |
Renovables | 2.561 |
Després d'observar la piràmide de biomasa següent contesteu les corresponents qüestions.
Es crema la Terra
El calfament del planeta tindrà conseqüencies devastadores per a tots els èssers vius.
El nostre planeta s'està convertint en una olla a pressió. Fou 190 l'any més càlid de tots, i 1991 el tercer, malgrat l'efecte de refredament produit per les particules de diòxid de sofre emeses durant l'erupció del volcà Pinatubo. Al llarg dels 140 anys de registres climàtics, les temperatures mitjanes globals han augmentat entre 0,5 i 1 grau Fahrenheit. Els especialistes parlen de termes com "efecte hivernacle", "calfament global", "caos de temperatura" o "apocalipsis climàtic".
El passat 21 de març entrà en vigor el Tractat sobre el Canvi Climatic, subscrit en la Cimera de Rio per 155 paisos. Sembla el compromís real dels països desenvolupats per mantenir durant la present dècada les emissions de diòxid de carboni (CO2). Lamentablement, la Unió Europea no ha definit encara l'ecotaxa, l'instrument amb el qual pretén obligar a les empreses a reduir les emissions.
La societat moderna ha disparat el consum d'energia. La utlització de combustibles fòssils com el petroli, el carbó o determinats gasos, està modifcant els processos atmosfèrics. Els canvis poden ser brutals: els tròpics perdrien bona part del seu vigor, les regions polars quedarien arrassades i els casquets polars perdrien volum.; le pluges podrien canviar els seus camps d'acció, actuant sobre zones àrides i deixant que les verdes es convertien en deserts. L'equilibri natural saltaria en trossos i animals i plantes dificilment suportarien aquesta anarquia.
L'Associació per a la Defensa de la Natura (AEDENAT) publica en el numero 4 de la revista Gaia un informe titulat "La dieta del CO2". Asseguren que és ecològica, solidària i econòmica i que passa per que el planeta "siga posat a dieta amb la colaboració de tots els ciutadants". I es que cada litre de benzina consumit emet a l'atmosfera 2600 grams de CO2. Per la seua banda, l'associació ecologista Greenpeace adverteix: els mars estan calfant-se i el seu nivell creix. El corall mor. Les illes se submergeixen. La sequera avança. Els incendits estan avivant-se i els temporals són cada dia més forts. Augmenten les inundacions i canvien els corrents mariítims i oceànics. Les reserves d'aliments són cada vegada més pobres i reapareixen velles malalties.
Després de llegir el text, contesteu les qüestions següents:
Després d'observar i llegir el peu de la figura adjunta i recolzant-vos en les dades que aporta, contesteu les següents qüestions:
Basant-nos en l'anterior mapa de situació mundial de les zones àrides, contesteu les preguntes següents:
Després de llegir el text que us adjuntem, contesteu les següents qüestions.
El deteriorament de les pedres dels monuments quasi sempre ha avançat de manera alarmant en les últimes dècades. En general, el progrés en el deteriorament ha estat més accentuat en àrees urbanes i industrials, en les quals l'anomenat "mal de pedra" està arribant a cotes inquietants.
La manifestació d'aquest deteriorament sol traduir-se en formes d'alteració diverses, que abasten des de la cohesió i ensorrament de les pedres de construcció fins a la formació de costres de guix. En el primer cas, del qual podem trobar un exemple espectacular en l'anomenada pedra del país de la cateral de Lleó, la susceptibilitat al deteriorament està relacionada, en gran part, amb l'acció cíclica dels agents ambientals.
El diòxid de sofre procedent de la contaminació ambiental juga un paper essencial en la formació de costres sulfatades.Aquestes costres de guix resulten extraordinariament nocives per a les pedres dels edificis sobre els quals es desenvolupen.
"El deteriorament i conservacio de la pedra". Revista de Política Científica
Última modificació d'aquesta pàgina: 23 de febrer de 2004